Un viatge a l’expansió de la vinya abans de la fil.loxera

La vinya ha estat present al Bages des dels romans, potser els íbers i va continuar fins a l’Edat Mitjana. Els pergamins que ens han arribat de Sant Benet de Bages estan plens de referències a la vinya. Però quan la vinya va començar a críxer i a estendre’s va ser en el segle XVII quan la petita edat de gel va fer recular la vinya de les zones altes i fredes i va situar el límit de la vinya a l’entorn del terme de Navàs. El Bages tenia una nova oportunitat: fer vi per vendre’l als pobles de “la muntanya”.

La terra era en mans dels masos que s’havien format en el segle XVI i aquests van optar per cedir la terra a petits pagesos a través del contracte de rabassa morta. Era un contracte que durava mentre vivien els ceps i a canvi de pagar una quarta part de la collita. Plantar una vinya requeria molta feina i, per això, calia un contracte que donés estabilitat al petit pagès.

Així milers de petits pagesos rabassaires, s’instal.laren en els pobles del Bages i començaren a arrencar boscos i plantar vinyes. Això va passar a Artés, Avinyó i Sallent. La població i la demanda de vi creixien i la vinya es va anar estenent any darrera any. En el segle XIX, les plagues de l’oïdi i el míldiu primer i la fil.loxera després, que destruiren el vinyar francès, dispararen els preus i s’inicià una autèntica febre d’or de la vinya. Hom plantava vinya a tot arreu i amb pressa per fer un vi que es pagava caríssim.

En aquest moment (més o menys 1872), alguns Ajuntaments del Bages (com el d’Avinyó, Artés i Sallent) encarregaren a Pedro Ramírez, un excel.lent topògraf i cartògraf, l’elaboracio  d’un plànol que recollia totes les parcel.les d’aquests municipis, qui les conreava (el rabassaire), de quin mas eren, el nom del mas i del propietari i, quan havien de pagar de contribució. Tenim així, un mapa i un llibre parcel.lari.  I tota aquesta informació l’hem representada en els mapes que us presentem.

Que sigui del 1872, és important perquè és aquell moment que hom estava plantant vinyes desesperadament per poder aprofitar els preus altíssims del vi, de tal manera que el cartògrafs va distingir entre la vinya (la que ja estava plantada) i el mallol (la vinya plantada en els darrers quatre anys i que encara no donava fruit). Vet aquí, que podem veure com s’estava expandint la vinya en aquest moment tant crucial.

Situeu-vos el 1872 i imagineu-vos què estava passant amb la vinya al cor del Pla de Bages.