Leonor Ferrer

Leonor Ferrer va ser la primera dona en obtenir el diploma oficial de delineant a l'Estat Espanyol, expedit per la Sociedad Económica Barcelonesa Amigos del País. Aquesta societat considerava la delineació com una sortida professional apta per a les dones i l’ofertava dins de la seva programació formativa.  Leonor Ferrer ja feia més de 6 anys que treballava com a delineant quan va obtenir el títol l’any 1905. Per aconseguir-lo va cursar, entre 1902 i 1904, assignatures de dibuix tècnic, dibuix topogràfic, geometria i trigonometria.

Posteriorment va impartir classes de delineació a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, institució privada dedicada a l'educació i la promoció de les dones fundada per Francesca Bonnemaison, l'any 1909, al barri de Sant Pere de Barcelona. Els estudis de delineació es realitzaven en dos cursos i, per accedir-hi, les alumnes havien d'acreditar coneixements previs de gramàtica i aritmètica. Aquests cursos s'oferien juntament amb altres més populars com els de mestra, costura i confecció o idiomes.

Ferrer va estar molt connectada amb un cercle d'escriptores i artistes de principis del s.XX com la mateixa Francesca Bonnemaison o l'artista Pepita Teixidor amb qui mantenia una estreta relació. Quan Teixidor va morir, Leonor Ferrer va formar part de la junta per a l'organització del seu homenatge com a representant de les dibuixants, juntament amb Carmen Karr (per les escriptores) i Lluïsa Vidal (per les pintores), entre d'altres

La vocació de Ferrer cap a la docència a favor de la promoció de la dona la portà a crear la seva pròpia Academia de delineación para señoritas, situada al seu domicili del carrer de Grases 10 de Barcelona.

Profunda defensora de la professió de delineant, es va adherir a l'Asociación General Española de Delineantes.

Leonor Ferrer ja tenia el títol de mestra superior (1897) i de taquígrafa (1898) quan, l’any 1898, es presentà a les proves d’accés a telefonista per la seu de Barcelona de la Societat General de Telèfons. Obtingué la primera posició i començà com a operadora però, gràcies als seus coneixements de dibuix, fou ascendida a auxiliar del cap de delineants. Només tres anys després va ser nomenada responsable de la Secció de Dibuix. Aquest equip va comptar amb un bon nombre de dones dibuixants, i va arribar a tenir sis homes i sis dones, totes sota la direcció de Leonor Ferrer.

Ferrer va exercir com a cap de delineació a la seu de Barcelona al llarg de més de 30 anys, fins a l’any 1931. Primer va pertànyer a la Societat General de Telèfons, més tard Compañía Peninsular i, l’any 1924 amb la dictadura de Primo de Rivera, totes les companyies telefòniques van passar a formar part de la Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE), actual Telefónica. Al llarg d'aquests anys va ser molt activa dins de la vida cultural de l'empresa: participava en les excursions, dissenyava logotips o decoracions i era usuària activa de la biblioteca.

Va treballar a la Telefónica fins l'octubre de 1931. Aquell tardor hi va haver una gran vaga de treballadors, però no sabem quin partit va prendre Ferrer. Desconeixem per què va deixar la companyia tot i que, va continuar cobrant una petita pensió. Leonor Ferrer, als 57 anys, va tornar a treballar de mestra.

Els anys de la República li perdem la pista fins que l'any 1936 comença a exercir de mestra a Búger (Mallorca). La guerra civil la passa treballant a escoles per les illes Balears, canviant Mallorca per Formentera i després Menorca. A la dècada dels 40 del segle XX torna a Catalunya. Mor l'any 1960 a l'edat de 86 anys.

Leonor Ferrer va ser una col·leccionista molt activa de documents cartogràfics. Observant la seva col·lecció podem resseguir els seus viatges a Balears, França o Alemanya. La seva visió cosmopolita i la gran importància que donava al coneixement la portà, l'any 1922, a engegar una iniciativa molt peculiar: volia crear una cartoteca amb un abast internacional per a què tant les seves estudiants com qualsevol altra persona tinguessin accés a mapes d'arreu del món. Així doncs, va fer un llistat dels consolats d'Espanya al món i va escriure'ls demanant un plànol de les ciutats de més de 200.000 habitants.

Col·leccionar mapes era només una de les aficions que desenvolupà Leonor Ferrer al llarg de la seva vida. També era una gran amant de la música -tocava el piano i la guitarra- li agradava conèixer idiomes i sempre que podia ho aprofitava per viatjar. Va ser una dona del s.XX, moderna i independent, que va treballar incansablement per promoure l’accés de les dones a professions ben remunerades com a via imprescindible per a assolir l'emancipació.