Prevenció d'Incendis forestals a Collserola

Objectius de redacció de l’assistència tècnica per a combatre els Grans Incendis Forestals (GIFs):

• Redactar l’inventari de les infraestructures de prevenció d’incendis.

• Anàlisis de la vulnerabilitat als incendis forestals.

• Localitzar les zones del territori on la modificació del combustible i/o preparació d’infraestructures permet als serveis d’extinció executar maniobres d’atac segures i eficaces davant els GIFs.

Objectius metodològics:

• Identificar els incendis tipus i establir una zonificació per dissenyar les infraestructures en cadascuna de les àrees.

• Identificar els potencials de foc i les connexions entre aquestes zones, per tal de prioritzar els tractaments en aquells punts que funcionen com a multiplicadors del potencial del incendi forestal amb l'objectiu d'establir-hi els Punts Estratègics de Gestió (PEGs).

• Identificar els llocs que, per les característiques topogràfiques, ofereixin oportunitats de treball segures i eficaces als mitjans d’extinció.

Estadistiques d'incendis.Freqüència, temporalitat i anàlisi de la causalitat.

La temporada d’incendis del Parc de la Serra de Collserola té lloc durant l’estiu, amb els mesos de juny, juliol i agost com els que presenten més ignicions. Segons les estadístiques, els mesos de maig i setembre acostumen a ser mesos de transició, produint-se la meitat d’incendis que els mesos d’estiu, tot i que la variació entre anys és força elevada.

Pel que fa a la causalitat cal destacar el baix percentatge d’incendis de causa natural, és a dir, ignicions originades per llamps, que representen únicament un 3 % de la casuística. Aquesta dada és un clar indicador que l’activitat antròpica ha tingut un gran impacte en el règim d’incendis del Parc durant les últimes dècades pel que fa a la recurrència. Així doncs, l’activitat humana també representa un gran impacte en el règim pel que fa a intensitat del foc (a través de la gestió forestal) i mida dels incendis (extinció).

Metodologia de classificació dels incendis històrics a incendis tipus.

A continuació, es mostra la metodologia emprada amb l'objectiu d'identificar els incendis tipus, aplicada al Parc Natural de la Serra de Collserola:

Convecció amb vent

Zones Homogènies de Règim (ZHR):

Les ZHR es defineixen com aquelles zones del territori amb un règim d’incendis similar, és a dir, un comportament i propagació comú, així com un període de retorn semblant. A escala de Catalunya, les ZHR van ser definides per Piqué et al. (2011) seguint la metodologia d’Agee (1993).

Així doncs, el territori de Catalunya està dividit en grans extensions que en relació als incendis comparteixen:

• Orografia semblant  
• Règim de vents generals i locals semblant  
• Vegetació semblant
• Mateix incendi tipus per tota la zona

A la ZHR de Collserola la tipologia d’incendi dominant correspon a topogràfic litoral amb un període de retorn 261 anys.

Incendis de disseny

Són incendis tipus adaptats a una zona del territori en concret. Representen l’incendi de referència màxim o amb capacitat de ser GIF d’un determinat massís. Aporta informació i criteris per argumentar i localitzar les mesures que s’implementin per donar suport a les tasques de gestió i extinció de l’incendi. Aquestes singularitats del territori són de diversos tipus segons Costa et al. 2011:

• Singularitats del relleu
• Singularitats de l’episodi meteorològic
• Singularitats segons la disponibilitat de la vegetació.

Simulació. Es mostra la situació meteorològica que pot desencadenar un GIF a la ZHR de Collserola, segons el servidor PREVINCAT ( González-Olabarria et al., 2019 ). Aquest servidor aporta dades necessàries per dur a terme simulacions al llarg de les ZHRs del territori català tenint en compte les dades topogràfies i climatològiques.

Identificació dels polígons de potencial de foc

Aquests polígons són delimitacions del territori realitzades a partir de l’estudi de vulnerabilitat. Correspon a zones que, quan són assolides pel foc, poden cremar en peça. En general, es delimiten a partir d’olles topogràfiques de diferents mides, per canvis a les crestes o per canvis a mitja conca. Aquests polígons de contenció d’incendis canvien en funció del tipus d’incendi.

Punts crítics i oportunitats

El punt crític és un punt d’inflexió on s’espera que l’incendi experimenti un canvi de comportament a pitjors condicions com a conseqüència d'una modificació en alguns dels seus factors d’alineació (vent, pendent, orientació). La identificació dels punts crítics difereix segons correspongui a incendis topogràfics o a incendis conduïts pel vent, ja que els elements del relleu que poden augmentar o reduir el seu potencial corresponent seran diferents.

Per tenir un major coneixement de les zones on el foc pot provocar carreres de majors intensitats i fora de les capacitats d'extinció, s'ha dut a terme l'estudi dels punts crítics, com són els nusos de barranc, de cresta o colls.

Les oportunitats d‘extinció d’un incendi corresponen a aquelles zones on les flames es troben dins de la capacitat d’extinció dels mitjans.

En cas de GIFs, cal identificar les oportunitats d'extinció en aquelles àrees on la topografia i/o la interacció vent-topografia ofereixi un canvi de comportament del foc a millors condicions, és a dir, on el foc disminueixi tant la seva intensitat com la seva velocitat.

Capacitat d'extinció i nodes de propagació

S'ha dut a terme un anàlisis de la capacitat d'extinció a partir de les simulacions de comportament del foc (longitud de flama, velocitat de propagacio i activitat de capçades).

Alhora, s'han simular les principals carreres de foc fet que permet detectar les zones amb un major potencial de crema, corresponent als nodes de propagació.

Punts Estratègics de Gestió (PEGs)

S’han identificat punts estratègics de gestió (PEGs), a partir de la informació descrita anteriorment i tenint en compte les situacions sinòptiques més rellevants, així com en funció de la tipologia d'incendis i dels diferents punts d'interès. Tanmateix, s'ha tingut en compte el coneixement expert dels Bombers de la Generalitat i Bombers de Barcelona.

Infraestructures estratègiques

A continuació, es detallen les infraestructures estratègiques necessaràries del PPP de la Serra de Collserola.

• Detallar límits d’obres i tractaments. Concretar i definir en detall les zones PEGs, els punts d'aigua (PA) nous, així com noves pistes, si s'escau.
• Projectar actuacions. Tipificar tractaments en funció de l’estat de la càrrega forestal i de cap a on la volem portar, considerant els factors limitants existents.
• Definir tipus d’ancoratge, zona de reducció de la velocitat i PEGs associats a zona reducció llançament Focus Secundaris (FS) amb l'objectiu d'aconseguir comportaments de foc de superfície.
• Desenvolupar fitxes PEGs amb les corresponents actuacions i el pressupost associat.
• Definir els PA i i les possibles pistes on es duran a terme tasques d'extinció.

Prioritzar actuacions

• Prioritzar la definició dels PEGs en àrees vulnerables a patir incendis forestals. Alhora, en la delimitació dels PEGs, es tenen en compte aquelles zones que, per motius diversos, cal protegir (vides humanes, hectàrees potencials afectades, infraestructures, etc)
• Definir una taula de priorització detallada amb les probabilitats d'execució de maniobres.

Tractaments per a la reducció de combustible en Punts Estratègics de Gestió

L'objectiu dels tractaments silvícoles és reduir la velocitat de propagació i minimitzar la intensitat del front en aquest punt, de manera que sigui l'incendi atacable pel sistema d'extinció d'incendis forestals.

Els tractaments de reducció de combustible funcionen de manera diferents segons la zona PEGs. Cal destacar que l'incendi no s'atura completament en trobar zones de reducció de càrrega de combustible i, per tant, serà necessari realitzar tasques d'extinció. Si l'actuació dels mitjans d'extinció no es produeix, el foc haurà perdut velocitat i intensitat en trobar-se davant les zones de reducció de combustible, però, eventualment, continuarà propagant-se a les mateixes condicions de les quals disposava abans d’arribar a la zona tractada.

Els tractaments de reducció de combustible haurien d'impedir la propagació de l'incendi de capçades així com garantir una intensitat dins dels límits dins les capacitats d'extinció.

Més informació a: " La Prevenció dels Grans Incendis Forestals adaptada a l'Incendi Tipus." 

Tipus d'Actuacions:

Composició dels PEGs

Crema d'eixamplament